Informacions o articles com “El negocio más cruel” són d’aquells que cal fer arribar el màxim possible de gent, o com a mínim, que la gent coneguin aquests fets i és per aquest motiu, que una vegada llegit aquest article he fet un petit resum per “penjar-lo” en aquets bloc i així, si hem permeteu, fer-n’he una major difusió.
El tràfic d’espècies o més ven dit, el tràfic de parts d’algunes especies força emblemàtiques està basades principalment amb les creença dels seus poders curatius o afrodisíacs i que s’està convertint amb una de les principals causes de la seva desaparició, per exemple, dels 100.000 exemplars de tigre que fa un segle, actualment només en queden uns 3.200 exemplars i un cas molt més extrem, actualment només quedem 50 exemplars dels rinoceront de Java.
El negoci del tràfic d’espècies es tercer, darrera la droga i el tràfic d’armes, més lucratius per les màfies, ja que es calcula que aquets negoci mou a l’any 10.000 milions d’euros en beneficis.
Si posem algunes dades pel que ens donem conte de l’abast d’aquesta caça furtiva, direm que entre el gener i l’octubre del 2012, a Sud-àfrica es van matar uns 500 rinoceronts, que a principis del 2012, caçadors furtius van creuar la frontera de Camerun per matar a més de 300 elefants, només per poder treure’ls els seus ullals el Parc Nacional de N’Djida.
Però aquesta activitat també comporta la pèrdua de vides humanes, el passat octubre, dos ràngers van perdre la vida el Parc Nacional de Virunga (República del Congo) i el 2011, en un Parc Nacional del Camerun va ser brutalment torturat un guardes per intentar impedir la caça de goril·les de muntanya, el seu company va ser ferit i en el mateix parc, el 2010, van morir tres guardes més. Cal dir, que cada vegada els caçadors furtius estan molt més preparats i si s’hem permet dir-ho, sense manies per acomplir amb l’encàrrec.
Com podem llegir, una verdadera massacra única i exclusivament per l’enriquiment d’uns i amb l’excusa de les propietats curatives d’aquestes restes.
